CINEMA CAPSA (Barcelona)



L'únic que ens recorda que al núm. 134 del carrer Pau Claris de Barcelona hi va haver el teatre i desprès cinema C.A.P.S.A. és el seu nom sobre la porta principal, però com podeu veure a la dreta, fa un parell d'anys s'hi va inaugurar el "show room" de la marca de decoració DEDON desprès d'una milionària inversió per modificar tot l'interior i convertir-ho en sala d'exposició dels seus productes.

El cinema C.A.P.S.A. va nèixer com teatre l'any 1969 amb la representació de l'obra "El Adefesio" de Rafael Alberti i sent propietat del Gremi de Forners va ser tot un baluard del teatre independent a Catalunya. Temps desprès es va convertir en un dels principals cinemes d' "art i assaig" que hi va haver a la ciutat i un referent indiscutible per tots el cinèfils de la ciutat però malauradament no va poder arribar al segle XXI i desprès del seu tancament, la seva cèntrica ubicació es va convertir en un carmel per les grans marques. Abans de DEDON s'hi va instal·lar una marca relacionada amb les noves tecnologies que sembla no va funcionar.

CINEMA PETIT PELAYO (Barcelona)



Si aneu pel carrer Tallers entrant per la Ronda de Sant Antoni, gairebé davant la plaça Castella hi trobareu el que hi surt a la foto. Es tracta de l'antic Petit Pelai (o Petit Pelayo), ubicat just al darrera del que fou el Cinema Pelai (actualment Lauren Universitat). Tenia la seva entrada independent del Cinema Pelai (inaugurat el 1948) i s'hi acostumaven a exibir pel·lícules del que s'anomenava llavors "art i assaig", és a dir, bàsicament cinema europeu i/o no comercial. No va ser fins l'any 1985, data de reapertura del Cinema Pelai (que va restar tancat uns quants anys) que el Petit Pelayo no es va incorporar com una sala més del Cinema Pelai (que desprès de la remodelació ja contava amb altres 2 sales), desapareixent ja aquesta entrada del carrer Tallers. Finalment és l'any 1993 quan es converteixen en el multisales que segueix funcionant avui dia, el Lauren Universitat, que compta amb 5 sales.

CINES CRISTINA (Gandia)


De nou Carles Fuster en envia la foto d'un cinema oblidat. Es tracta dels Cines Cristina del carrer Nou d'Octubre del municipi de Gandia (València), que des que foren abandonats entre 2004 i 2005 presenten aquest estat.

CINE MODERNO (Ador, València)


A Ador, petit poble de la comarca de la Safor, a tocar de la Palma de Gandia i a només 7km de la localitat de Gandia ens trobem aquest cinema, el Cine Moderno que com podeu veure està en total estat d'abandó. Carlos Fuster Montagut ens envia la foto.

CINE PEDRIZA (Manzanares el Real, Madrid)


Alicia desde Madrid nos envía esta foto del cine del pueblo donde suele pasar los fines de semana y donde pasó inolvidables tardes viendo películas de todo tipo desde "West Side Story" hasta "Viernes 13".
Lo cerraron hace relativamente poco, en la vitrina todavía se puede ver el cartel de la película "Los Angeles de Charlie".

CINE LLOBREGAT (La Pobla de Lillet)


Situat a la vall de Lillet, al municipi de la Pobla de Lillet, en ple prepireu, a la comarca del Berguedà, molt prop de Castellar de n'Hug i del naixement del rui Llobregat, i amb joies arquitectòniques com el Parc d'Artigas dissenyat per Antoni Gaudí, ens trobem aquest cinema abandonat: el Cine Llobregat.

Poca és la informació que hem pogut rescatar d'aquest cinema, que a l'entrada del poble se'ns presenta com una troballa arqueològica que ens remet a temps millors pel món del cel·luloide on el poble en ple travessava aquest petit pont de ferro sobre el rui Llobregat per anar a gaudir, amb família, amics o en solitari, de les estrelles mediàtiques i compartien junts i per poc menys de dues hores el somni d'altres vides.

CINEMA KING, Silla (València)


Silla és un petit poble de l'albufera valenciana que des que fa uns anys ha perdut el seu únic cinema. Des que va tancar el Cinema King les discusions entre l'anterior (i surrealista) equip de govern (format per tots els partits polítics a excepció del PSPV, és a dir, PP, EU, Bloc i UV) i l'actual (del PSPV) han estat una lamentable constant. Un cinema que fou tremendament popular al poble, especialment als estius quan oferia sessions de cinema a la fresca, avui en dia resta a l'espera de que els polítics es posin d'acord en el seu nou ús. Sembla ser que per part de l'anterior equip de govern hi va haver la promesa a la Junta Fallera de poder ser seu de les activitats dels casals, però tot sembla indicar que per algun motiu desconegut d'aquí a no gaire temps potser hi trobarem apartaments turístics, la qual cosa encara fa més por. De moment, en l'edifici d'estil modernista l'únic que hi resta en funcionament és la sala de jocs que en els darres temps ja compartia espai amb el cinema.

CINES OLVIDADOS EN BUCAREST (RUMANÍA)

Cuando llegas a Bucarest, por la mañana justo antes de comenzar el día, las calles vacías solo las habitan los perros abandonados. Se calcula que hay un censo de más de cien mil canes “olvidados” por sus dueños en la capital rumana. De cines, palabra que no proviene del vocablo latín “canis”, hay unos cuantos, no tantos como en el caso de esta especie animal, pero si los suficientes para seguir dando cuenta del vacío.

Si caminas por el Bulevar-dul Regina Elisabeta, pasada la calea Vicoriei y antes de llegar a la Universitatii, en ambas aceras se admiran los emblemáticos cinematograful, que antaño ensalzaron las gestas del comunismo a través de los pases que se proyectaron. Probablemente no aguantaron la embestida producida por la invasión del “nuevo mundo” una vez se desmoronó su medio de vida.



En efecto fue en estos cines donde los ciudadanos y ciudadanas de este lugar recibieron su ración de ocio cocinada, aunque con matices, al mismo estilo que sus vecinos soviéticos, búlgaros o polacos. Bien es cierto, sin embargo, una cosa que los hacía y hace diferentes de los otros: su profunda filia hacia el cine, que en determinados momentos les brindaba un “bouquet” diferente, si cabe más exquisito que lo que se representaba en sus salas.



Repasando los viejos y pequeños “templos” con los que me topo destacaría el Cinematograful Festival; también está el Cinema Bucaresti, donde actualmente se halla la sede de un “rumanaque” (versión lugareña de nuestros recientemente incorporados “pakis non stop”). También podríamos fijar nuestra atención en el Cinema Capitol, cuya fachada recuerda un poco al “Nuovo Cinema Paradiso” (que también cerró, aunque después de su reconstrucción tras la quema del antiguo). Quizás por su estética llama la atención, sobresaliendo del resto en su look menos “ceaucescu” que los otros.



Sobreponiendose a los nuevos tiempos que corren, y compitiendo ante las multi-salas que ya son legión en Bucarest y otros selectos cines céntricos de la capital, el Cinema Corso es el clásico cine para cinéfilos, con un personal que pronto se jubilará, con una sala, butaca roja, incluso modesta platea, cuatro espectadores, películas “american B” o de poca salida en salas de proyección, subtítulos en la lengua romaní, en definitiva, para unos pocos pero bien avenidos. Veremos lo que aguanta, ya que podríamos estar frente a nuestro querido Méliès pero en V.O.S rumano. La diferencia es que allí no están para muchas subvenciones ya que los políticos con las subvenciones de la U.E. para asfaltar carreteras tienen suficiente para protagonizar su reciente éxito: “Toma el dinero y corre”.




Me gustaría acabar este rápido paseo con el que sentimentalmente más cerca me he sentido de los que ya no están entre “nos”, que es el Cinema Bulevard. El motivo es muy sencillo: su rótulo me evoca a algún cine que mi infancia retuvo pero que con el tiempo olvidó seguramente en la misma calle Pelayo o cerca de allí. Quizás es fruto de mi imaginación, pero el cine es capaz de producir también todas estas cosas.



Joan Izquierdo

CINEMA BAC DE RODA (Roda de Ter)


Lluny queden els temps en que el fill predilecte de Roda de Ter, en Miquel Martí Pol lloava el carrer i el Cinema Bac de Roda a la seva obra "El poble". Avui l'únic record que en queda d'aqust cinema és aquest cartell que et pots trobar anant per la carretera en direcció Vic. Ara el cinema és una sala de concerts (i no semblava pas gaire activa) anomenada Bac Art. No obstant, l'Ajuntament de la vila de Roda de Ter ha volgut tenir un record al carrer, al seu antic cinema i com no, al propi Miquel Martí Pol, posant-li el nom Bac de Roda a la nova bilioteca inaugurada l'any 2008.

CINES OLVIDADOS EN CANTABRIA

Como hemos podido comprobar este verano, Cantabria tampoco es una excepción. Una infinidad de cines han ido desapareciendo en los últimos años en este territorio. De hecho, en Santander ya sólo quedan dos pequeñas salas que proyectan algo de cine "alternativo", el pequeño Cine Groucho y el Cine Los Ángeles. Por el contrario, en dos de sus tres macrocentros comerciales a las afueras de la ciudad existen dos enormes multisalas donde se proyectan sólo algunas novedades de éxito comercial.



Uno de los últimos cines en cerrar en la capital cántabra fue un multisalas, los Cines Bahía, cerca del barrio pesquero y que hoy presentan un lamentable estado de abandono. Pero muchos otros han ido cerrando en los últimos años, como el Roxy (el primer cine que pasó películas X en Santander) y que desde hace años es un Lupa (supermercado), El Cine Santander, que ahora una oficina del Banco de Santander, el Capitol, que ahora es un supermercado de Hipercor y más recientemente el cine Coliseum, ahora hotel de 4 estrellas..



Torrelavega, la segunda ciudad más importante de Cantabria ha dejado de tener cines desde que el Cine Concha Espina se convirtiera en Teatro Municipal Concha Espina, los Cines Pereda se quemaran (unos años después, propiedad del Ayuntamniento siguen abandonados) y desaparecieran otros cines como el Arlequín, o mucho antes el Cine Avenida.





Aún hay otras importantes localidades cántabras que ya se quedaron sin cines, como Cabezón de la Sal, o Reinosa, que a excepción de algunos ciclos en el Cine Teatro Principal ya no cuenta con más salas de cine.

CINES OLVIDADOS EN LA HABANA (CUBA)

Cuando estábamos convencidos de que los cines cerraban a causa de la piratería en Internet, los DVD y un modelo de explotación que prima las multisalas en centros comerciales a los cines de mayor tamaño en el centro de las ciudades, estas vacaciones nos han hecho plantearnos que tal vez eso no sea todo.

Este mes de julio tuvimos la oportunidad de conocer La Habana y con el ánimo de colaborar con la sección de cines olvidados le solicitamos a nuestro amigo Ramón –cartero en la ciudad- su colaboración en la búsqueda. En solo una mañana y sin salir de Habana Vieja y Centro Habana siete cines cerrados (ya teníamos suficiente). Algunos reconvertidos en otro tipo de espacios culturales o lúdicos y otros olvidados para siempre. Ramón nos asegura que ese es un fenómeno que se da en toda la ciudad y en todo el país.

En Cuba no se ve un solo videoclub, el acceso a Internet está restringido para los cubanos y solo es fácilmente accesible para los turistas y no existen los macrocentros comerciales que puedan competir con las salas.

Aún así sería injusto no mencionar que en La Habana aún funcionan unas 50 salas. El Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográfico ICAIC controla la producción propia y los estrenos o reposiciones de películas extranjeras y ofrece una cartelera excelente que muchos cambiaríamos sin dudarlo un segundo por la oferta de las salas de nuestra ciudad (Compruébalo http://www.cubacine.cult.cu/cartelera/index.htm). El ICAIC no precisa regirse por los principios del mercado, busca películas que respetando los valores revolucionarios primen la calidad por encima del entretenimiento y tal vez sea esa la clave, después de 50 años de revolución los cubanos se mueren por un poquito de banalidad. Como dice Ramón “Ahora la gente ya no va tanto al cine, prefieren quedarse en casa y ver la telenovela brasileña”.
Andrea y Pedro

Las fotos son, por este órden:

El (ex) Cine Fausto, en la conocida Avenida del Prado, esquina Trocadero.
El (ex) Cine Reina, en Avenida Bolívar 112 esquina Rayo, ahora es sede del Teatro de la Compañía Tony Melendez.
El (ex) Cine Favorito, en la calle Belascoain, entre Sitio y Peñaber nº 813.
El (ex) Cine Negrete en la Avenida del Prado con Calle Tejadillo nº 201 es ahora el teatro Fausto y sala de exposiciones.
El (ex) Cine Cuba, antiguamente lalamdo Colonial, en calle Reina entre Lealtad y Campanario nº 309 es ahora un taller de carpintería.
El (ex) Cine Astor, antiguo Belascoaín, entre Peñalber y Concepción de la Habana nº 853, en estado ruinoso.
El (ex) Cine Cuatro Caminos, en Belascoaín nº 117 entre Rastro y Campanario es ahora un "parqueo nacional", donde, pagando, puedes dejar aparcado tu coche, si no tienes miedo que salga más abollado de lo que entró.

El Cine El Mégano (antes Capri y anteriormente Lira) seguía funcionando hasta que apareció en su puerte el letrero que indica "Cine cerrado por equipo roto".

















FILMTHEATER (DRESDEN - Alemania)


Al lado de la principal estación de tren de la archiconocida ciudad alemana de Dresde. Conocida por su prácticamente total destrucción por la tropas aliadas justo al acabar la 2ª Guerra Mudial, pero también por su extraordinaria belleza y por haber sido patrimonio de la Humanidad hasta este mismo año, nos encontramos esta joya, un filmtheater del cual no hemos podido tener ninguna información pero que al lado de la nueva estación de tren sirve de testimonio para una ciudad que hoy, además de haber sido cuasi totalmente reconstruida mostrándonos su extraordinaria belleza, cuenta sólo con uno o dos multisalas adaptados para la "nueva" tecnología 3D pero donde hay tantos centros comerciales y tan pocos cines por metro cuadrado (en su parte "nueva") como extraordinarios y bellísimos palacios y jardines en su zona "vieja".

CINES OLVIDADOS EN BERLÍN (ALEMANIA)



Vistar el centro de cualquier ciudad europea hoy en día, sea esta Barcelona, Madrid, Lisboa o Berlín nos remite irremediablemente a las mismas imágenes: la grandes marcas del sector textil, los grandes almacenes y las grandes corporaciones son las úncias quu pueden permitirse alquilar enormes edificios en las grandes avenidas comerciales (antes también de ocio). Tal es así que las "grandes marcas" colapsan nuestran ciudades ocupando demasiado a menudo aquellos espacios que antes fueron lugar de encuentro, de comunión y de cultura popular: los cines y teatros. Berlín, no es una excepción, y en su calle más comercial (kurfürstendamm)y alredededores, equiparable al Passeig de Gràcia de Barcelona o a la Gran Vía madrileña ha dejado de tener muchos de los cines que poblaban la avenida para dar paso a centros de compras y consumo, donde el sector textil y la multinacional Zara, como hemos visto ya en diversas ciudades, se llevan la palma.

El ex-cine Marmorhaus Lichtspiele de kurfusterdamm nº 236 es ahora el Zara Marmorhaus.

El el UFA Gloria Palast del número 12-13 de la misma avenida se puede leer aquello de United Colors Of Benetton,
el Metropol Film Buhne es un parking, el Olympia Am Zoo es ahora otro centro comercial, de la cadena alemana Karstadt y podríamos seguir y seguir enumerando.. En otro barrio de esta gran ciudad, un barrio igual de exclusivo per con vocación más "alternativa" nos encontramos con otro cine abandonado pero en este caso convertido en espacio alternativo de exposiciones, copas y dj's, se trata del IIIGH END 54, que como podemos ver, no está percisamente en un gran estado de conservación, y donde aún se puede ver en el cartel el último film proyectado: The Corpse Bride de Tim Burton

CINEMA CASABLANCA GRÀCIA (Barcelona)


Aquest és fins a dia d'avui el darrer cinema tancat a la ciutat de Barcelona. Ciutat on als darrers anys, igual que a infinitat de ciutats i pobles, els cinemes han anat caient com mosques. El Cinema Casablanca Gràcia del carrer Girona, abans conegut com Lauren (companyia que en fou la primera propietària i que, per cert, actualment està totalment endeutada amb els bancs i amb la Generalitat de Catalunya que va injectar-hi una quantiosa suma per a que aquesta important productora i distribuidora no tanqui), ha tancat fa escasament unes setmanes. Com encara es pot veure a la foto el ja ex-cinema, va projectar com a darrers films "Che, guerrilla", "Esperpentos" y "La Sal". Mor així un dels cinemes de la ciutat que sempre havia apostat per un cinema fora del blockbuster i que malgrat els seus intents recents de rebifar, sent seu de festivals de cinema com la Mostra de Cinema Africà de fa un parell d'anys, o d'altres mostres, no ha pogut continuar exhibint i ha hagut de tancar la paradeta definitivament.

I l'anterior cinema/teatre en tancar a la Ciutat Comtal el teniu aquí: el famós cinema (i desprès teatre) Novedades del carrer Casp, presenta actualemt aquest lamentable estat d'abandó des que va tancar definitivament fa uns mesos.

CINE CÓRDOBA y otros.. (Córdoba)



En la ciudad de Córdoba han cerrado en los últimos años los cines: Córdoba, Andalucía, Coliseo San Andrés, Lucano, Osio, Góngora, La Magdalena, Almirante, Isabel la Católica.. y están en peligro los cines de verano: Fuenseca, Delicias y Olimpia. Por supuesto ya no queda ninguna sala fuera de un centro comercial, todos están en las afueras, en esos macrocentros de consumo llamados eufemísticamente de "ocio".

De los cerrados, muchos de ellos en el centro histórico de la ciudad, la mayoría están abandonados a la espera de algún proyecto que les de nuevos usos. Una de las pocas excepciones es el ex-cine Lucano donde en 2007 la Junta de Andalucía inauguró un Centro de Salud, o el ex Cine Osio donde durante todo el año realiza sus actividades la Agrupación Carnavelesca. Los ex Cines Góngora, La Magdalena y Almirante cuentan ya con algún proyecto.
En el caso del Góngora se convertirá en un nuevo teatro y sede de algunos ciclos itinerantes de la Filmoteca de Andalucía mientras el ex Cine Córdoba y el ex Cine Andalucía, están, de momento, simplemente abandonados. El ex Cine Magdalena deberá rehabilitarse para albergar a Teatro del Mercado y ampliar la reducida escena teatral de la ciudad y el ex Cine Almirante, abandonado desde los años 80, se conevertirá en dos piscinas, un gimnasio y salas para actividades relacionadas con "la salud, la belleza y el bienestar". La empresa quiere tenerlo en funcionamiento a primeros de 2010.

El futuro de los tres cines de verano Fuenseca, Delícias y Olímpia es incierto, todo y que de momento parece que mantendrán su actividad en una ciudad donde hace no tantos años llegó a haber en funcionamiento hasta 10 salas de cine de verano diferentes

Cine Aya (Zorrilla) i Cinema Principal (BADALONA)


Badalona, una ciutat que actualment només compta amb els Megacine (bonic nom, no?) de la nova zona comercial Màgic Badalona, va gaudir durant l'època daurada del cinema (els anys 40) de 7 cinemes: El cinema Aya (Zorrila), el Nou, el Picarol, El
Victoria, L'Artigas, El Principal i el Cine Salud. D'aquests, només dos segueixen dedicats a activitats culturals, i ho fan com a teatres: el Principal (propietat de l'Ajuntament) ho ha fa molt eventualment (ara, de moment, està sent rehabilitat) i el Zorrilla (que si compta amb una certa cartellera de teatre i música), mentre els altres ja han desparegut o s'han reconvertit en d'altres coses, com és el cas del Victoria, reconvertit en Bingo Augusta des de fa un parell de dècades. Com podeu veure a les fotos, tant el Zorrilla com el Principal encara ens recorden avui mateix mitjançant el nom del cinema a les seves façanes, que foren dos dels cinemes més importants del centre de la ciutat badalonina.

CINES OLVIDADOS EN GALICIA




Muchísimos son los lugares en el mundo entero donde los cines están desapareciendo pero especialmente cruel es lo que está sucediendo en Galicia donde sólo en el año 2007 desaparecieron 24 salas de cine. En los úlimos años han desaparecido en Pontevedra los Cines Gonviz, el Cine Victoria, los Cines Malvar.. los Novocine de Ourense, los Cines do Deza en Lalín, el Yelmo Cineplex en Lugo, Los Multicines Compostela en Santiago, en fin, lamentable, ya que muchos de estos han pasado a tener usos exclusivamente comerciales de grandes firmas u otros simplemente están abandonados.

CINEMES MONTCADA (Montcada i Reixac)


Si algú creia que els macro-centres comercials eren la manera de poder salvar les sales de cinema (encara que fos als afores de les ciutats), veient el cas dels Cinemes Montcada pot començar a tenir-ne dubtes. Els Cinemes Montcada de la ciutat de Montcada i Reixac han tancat fa pocs dies (a mitjans mes de maig de 2009) només dos anys desprès de la seva inauguració dins el centre comercial anomenat "Centre Lúdic El Punt".

Responsables de la concessionària SECEM, que gestiona el Centre Lúdic El Punt de Montcada i Reixac, s'han posat en contacte telefònic amb l'Ajuntament per comunicar que s'han vist obligats a suspendre l'activitat del cinema temporalment.
Arran de la informació, el Consistori es nega rotundament a acceptar el tancament de les sales, tant pel propi tancament com per les formes en què s'ha fet. L'Ajuntament està treballant amb els responsables dels Cinemes Montcada i de SECEM per tal de reconduir la situació i que es tornin a obrir les sales.
"Això és una mala notícia per a la ciutat. No podem permetre que els montcadencs i montcadenques no puguin continuar gaudint dels cinemes, una peça clau de l'oferta d'oci d'aquest centre, i per tant, farem tot el possible perquè es tornin a obrir aviat", ha afirmat l'alcalde de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga.
Hores d'ara el servei jurídic de l'Ajuntament està estudiant la documentació relativa a la concessió administrativa del centre per tal d'iniciar un expedient sancionador en cas que aquest tancament suposi un incompliment del contracte per part de SECEM.


http://www.montcada.org/montcadaPortal/p_13_final_ficha_general.jsp?seccion=s_fnot_d4_v1.jsp&contenido=10025&tipo=8&nivel=1400&codMenuPN=7&codMenu=79&language=ca&layout=p_13_final_ficha_general.jsp

CINEMA LUMIERE (Palma de Mallorca)


El fenòmen del tancament de cinemes als centres de ciutats i pobles és un fet global que està afectant per igual arreu del món. Obviament la capital de Ses Illes no n'és una excepció. Aquí hi teniu una foto del Cinema Lumiérè, tancat recentment i dels Multicines Chaplin (tancat el juny de 2004 desprès de 23 anys de funcionament), al mateix temps, com sol passar, s'han obert nous macrocentres comercials als afores de les ciutats, que inclouen també multicinemes, crispetes i tot tipus de "complements".

CINEMA CASAL FAMILIAR (El Vendrell)

Aquest és el darrer cinema que va sobreviure a la capital del Baix Penedés. Els vendrellencs i vendrellenques encara redorden com l'agost de 1999 la sala, que temps enrera havia estat cinema durant molts anys(un dels tres cinemes de la ciutat) es tornava a omplir per l'estrena d'Star Wars. Episodio I. La Amenaza Fantasma, amb la nova gestió de l'empressa Circuit Urgellenc. Ara bé, si aquell dia no hi cabia ni una ànima, la il·lusió va durar poc, ja que amb l'obertura del multisales al polígon Les Mates, un macro-espai d'oci als afores del Vendrell, poc temps desprès, el Casal Familiar va deixar definitivament de ser cinema, com ja havien fet les altres dues sales de la ciutat, l'anterior en tancar havia estat el cinema Tívoli. Des de llavors, al casal, el més semblant al cinema que s'hi projecta són els partits de futbol del barça quan s'emeten pel canal+. També alberga la casa d'andalusia del Vendrell i la sala es lloga per a casaments, comunions o d'altres celebracions.