"El mític cine Casablanca tanca les portes ofegat per deutes.
L'empresa busca una sortida a la delicada situació econòmica
La sala és des de fa 30 anys un dels temples del cine independent
El cine Casablanca Kaplan, que va ser l'estendard del cine d'autor als anys 80, ha tancat provisionalment les portes a l'espera de trobar una sortida a la seva difícil situació econòmica. El local del passeig de Gràcia actualment estava regentat per Salomón Shang, controvertit productor que va ser acusat al gener per diversos membres de l'Acadèmia del Cinema Català d'arreglar en benefici seu les votacions dels premis Gaudí. Des de la setmana passada, el local està amb les persianes abaixades i sense cap cartell que publiciti les pel·lícules.
Aquest diari ha intentat reiteradament obtenir una resposta sobre el motiu oficial del tancament per part dels seus responsables, però ningú respon ni als seus mòbils ni al telèfon de la productora ni als correus electrònics. Fonts pròximes a l'Administració reconeixen que l'empresa arrossegava importants deutes i impagaments. Fins i tot hi ha un grup a Facebook denominat Associació de Víctimes de Salomón Shang i Producciones Kaplan.
Aquest tancament també es justifica per la tendència actual de l'exhibició. Segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, «la majoria de locals d'una o dues pantalles estan desapareixent. Molts es reconverteixen en teatres o sales de concerts, com el Coliseum, el Tívoli i el Club Capitol, i altres es transformen en complexos de multisales. El sector s'està obrint a noves fórmules, com projectar partits de futbol, concerts, òperes o ballet, alguns d'aquests espectacles en 3D». De fet, només l'Urgel manté una única gran pantalla.
L'eufòria per la inauguració dels Arenas Multicines no amaga la preocupant realitat marcada pels tancaments de sales recents com els Lauren Sant Andreu, o històriques com Rex o Alcázar, i la precària situació que travessen altres locals que podrien veure's obligats a tirar la tovallola en els pròxims mesos davant la crisi que està travessant el sector de l'exhibició.
Salomón Shang també coordinava des del 2006 l'antic cine Moderno (després, Cinemes Lauren), que, per decisió seva, va passar a denominar-se Casablanca Gràcia. Una situació similar a l'actual el va portar a cedir la propietat fa pocs mesos i el local es va convertir en el nou Cinemes Girona.
EL TEMPLE DE LA VERSIÓ ORIGINAL / El Casablanca va obrir les portes el 13 de desembre de 1980 i va deixar ben clares les seves intencions amb els dos primers títols que va programar: la iconoclasta Cabeza borradora, de David Lynch, i la reposició d'un clàssic: el westernSFlbJohnny Guitar, de Nicholas Ray.
La incomoditat de les butaques, les mides reduïdes de les pantalles i la mediocre sonorització (es podien sentir els autobusos quan passaven pel carrer de la Riera de Sant Miquel) no van impedir que es convertís en el temple de la versió original durant aquella dècada. A més de la seva privilegiada situació davant els Jardinets de Gràcia, el secret radicava en l'acurada programació, seleccionada per Jaume Figueras, que va tenir el seu punt culminant amb Bagdad Café, de Percy Adlon, que es va projectar per casualitat per passar un Nadal i es va mantenir més d'un any en cartell. La competència d'altres sales pròximes amb més oferta, com els Verdi, la seva erràtica programació i la qüestionable qualitat de les projeccions van contribuir al descens d'espectadors."
http://elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20110405/mitic-cine-casablanca-tanca-les-portes-ofegat-per-deutes/print-962793.shtml