CINE AVENIDA (Barcelona)

Fent de nou una mica d'arqueologia urbana, val la pena nomenar aquest cinema, el cine Avenida de l'Avenida de la Luz. "Avenida de la Luz" eren unes galeries comercials subterrànies (segons sembla, les primeres a Europa d'aquestes característiques), ubicades just sota la plaça de Catalunya de Barcelona, al costat dels ferrocarrils de la Generalitat.



Les galeries van obrir l'any 1940 i pretenien ser un exemple de luxe i modernitat pel recen inaugurat règim franquista, però el projecte mai va ser com el seu arquitecte, amic del règim, com tampoc no podia ser d'una latra manera, Jaume Sabaté Quixal, l'havia dissenyat. Com ell mateix explicava: “Mi idea era hacer una ciudad subterránea en pleno centro. Tiendas, bares, cines.. todo muy bien arreglado. Muy bien iluminado y decorado. El proyecto significaba enlazar la plaza de Cataluña con la de Urquinaona...Y ya ve…, la cosa quedó en un pasillo que no va a ninguna parte” http://larosadefuego.blogspot.com/2009/03/avenida-de-la-luz-de-barcelona-lujo-y.html

L'Avenida de la Luz (ja rebatejada anys abans com Avinguda de la LLum) va tancar l'any 1990, però si agafeu els FGC per l'entrada del carrer Vergara us trobareu amb aquest gran espai tancat de color blanc de la foto. Aquest fou el cine Avenida, del qual us afegeixo una foto trobada a internet de l'1 de gener de 1946, quan el magnat dels negoci de l'espectacle Pedro Balañá oferia una festa als seus empleats (http://www.20minutos.es/museo-virtual/foto/6695/tag/grupos/)



Això és el que he trobat com a explicació de per què van tancar aquestes galeries:

"El 21 de mayo de 1990 se cerró definitivamente. Los problemas técnicos y económicos y el vacío legal hicieron al fin inviable el proyecto de la Ciudad Subterránea. Históricamente, hubo dos propuestas de remodelación: en 1950 y en 1984, en las que se propuso transformar la avenida en un centro artesanal parecido a los que existían en otras ciudades europeas, pero no se llegaron a realizar. El proyecto de reurbanización del por aquel entonces conocido como Triangle de la Vergonya (Triángulo de la vergüenza)- el solar existente en la calle Pelayo, que fue reconvertido y ocupado por el centro comercial El Triangle- forzó su desaparición. Parte de los antiguos comerciantes de la avenida todavía siguen activos, ya sea en nuevos locales en la ciudad o en otros que ya tenían". (wikipedia)

I com a "colofó", la lletra de Loquillo "Avenida de la Luz" rememorant els, per alguns, i no pas pel Loquillo, anys més obscurs de l'Avenida de la Luz, els setanta, quan el cinema deixa de projectar pelis de Walt Disney i es converteix en cinema X i cita habitual de prostitutes, clients i altres realitats invisibles als ulls de la gran urbe catalana.

Quan passeu per allà, penseu que també és un racó amb història i no només un simple accès als FGC.

Es un buen lugar
para acabar borracheras,
el Heartbreak hotel de mi ciudad,
el mito de ciudad sumergida,
a esta hora se vuelve real.

Estas solo,
date cuenta
estas solo.

Avenida de la luz,
no me mires con piedad,
voy cegado por la luz
de mi libre soledad.
Y nunca fue bella la derrota,
asi como alguien la quiso pintar
y tus problemas
no importan a nadie,
ni a ti te importan los de los demás.

Estás solo,
date cuenta
estás solo.

Avenida de la luz

CINE ARCADIA (Barcelona)



A la zona alta de Barcelona, concretament al carrer Tuset (o Tuset Street, com als anys 60 agradava nomenar-la als modernetes burgesos d'aleshores), es trobava el Cine Arcadia, dins les galeries Arcadia. Allà hi havia també el famós Stork Club, on la intel·lectualitat burgesa més "rebel", com la "gauche divine" es reunia per prendre café, anar al cinema i parlar del bé i el mal. Actualment, a les galeries, hi resta encara algun petit negoci i s'hi ha instal·lat una petita galeria d'art privada, però el cinema resta tancat. De fet, no va arribar al segle XXI, i ara, només el nom de les galeries ens recorden que aquest era també el lloc del cinema Arcadia.

"El Cine Arcadia va ser una sala d'exhibició cinematogràfica ubicada en el núm. 14 del carrer de Tuset de Barcelona. Va obrir les seves portes l'abril 1957, amb la projecció del film Lola Montes dirigit per Max Ophüls. Amb el temps es va convertir amb una sala d'Art i assaig". (wiquipèdia)