Una ciutat com Milano, que representa per a molts de nosaltres la imatge de fons i el decorat grans pel·lícules de la histò
ria del cinema italià com Rocco y sus hermanos o Milagro en Milán, entre d'altres; ha donat pas a l'imperi de la moda i els seus tentacles, i tots els antics teatres o cinemes del carrer Vittorio Enmanuelle, ara el quart carrer comercial del món són, des de fa uns anys, espais de consum del monstre Inditex. Els cinema Ariston o el Excelsior a les Galeries del Corso, reconvertits en botigues, el Corallo o el Medidanum tancats a l'espera de que algú llogui el seu espai.
No hi ha dubte, la decadència de les sales d'exhibició de cinema és un fenomen molt estés arreu del món, i si a països en crisi permanent con a Cuba es cauen a trossos sense que ningú intervengui, a l'antiga Europa reconvertim els espais per treure'n profit.
Milano té, a data de 2011, 18 cinemes d'estrena oberts, però n'hi ha molts que no han sobreviscut. Com a mostra aquest recullo fotogràfic què vol ser testimoni i homenatge als caiguts.
Más que un espacio para nostálgicos, Cines Olvidados tiene vocación de análisis, un acercamiento de arqueología urbana a espacios de ocio o evasión, a la vida cotidiana de lo que fueron los cines. En estos tiempos en que el cine sólo es rentable para las grandes distribuidoras, los cines han salido a las afueras, a las multisalas de centro comercial. Mientras algunos históricos sobreviven endeudados a la espera de reencarnarse en zaras o gimnasios. Envía tus fotos a: manderlaycinema@gmail.com